El transport a Etiòpia

Autobusos. És el mètode més barat i popular de transport, i la millor forma de conèixer el país i les seves gents. Encara que cal dir que és dur i incòmode. Els de llarg recorregut ( 250 km aprox.) surten sempre a les sis del matí, i la velocitat mitja sol ser de 30 km/h, i sol haver una parada per a esmorzar. Van literalment plens, solen superar en un 50% la seva capacitat màxima; i no surten fins que no estan complets, donant-se el cas que pugues fins a no sortir i haver d’esperar a l’endemà. No és cap exageració, el transport és escàs i cal rendibilitzar-lo. A més existeix el problema de no poder obrir les finestretes.

Com agafar un autobús? Aparèixer per l’estació mitja hora abans i deixar-vos veure. No obren portes fins a les sis, però si us veuen us faran passar i us deixaran un lloc preferencial per tan sols un pa- rell de birrs. Si no, aconseguir seient pot ser molt complicat, en algunes estacions hi ha molta mes gent esperant de la qual pot pujar, quan s’obren les portes un autèntic devessall humana entra a tropell per a aconseguir plaça (com en les rebaixes d’uns grans magatzems), guiant-se pels crits dels xofers que anuncien les seves destinació (que per descomptat vosaltres no entendreu).

Minibusos. Son vehicles urbans privats de color blau amb capacitat per a 15 persones, 1 o 2 birr per trajecte.

Pick-ups i Land Cruiserparticulars, comuniquen alguns pobles on el transport públic entre ciutats escasseja, encara que el seu horari és molt erràtic i solen funcionar solament els dies de mercat. Circulen només quan estan plens, i cal compartir-los sovint amb mercaderia i animals de granja. Però són l’únic mitjà de transport en moltes zones.

Tren. Una vella i lenta línia fèrria uneix Addis Abeba amb Djibuti, passant per Nazret i Awash entre altres ciutats.


Gari. Vehicle de transport usat en algunes ciutats del sud, consistent en un carretó arrosegat per un cavall. Caben dues persones mes el conductor. 5 birr trajecte de 15 minuts.

Barca. A la majoria dels llacs es poden llogar barcasses privades que varien en funció del lloc. El preu és per la barcassa completa independentment de la gent que vagi a pujar. Preus: Llac Chamo, barca amb motor, 3hores, 4 persones, 100 birr cadascun; Llac Awasa, barca a rems, 3hores, 2 persones, 60 birr cadascun.

Avió. Ethiopian Airlines, que disposa de 58 oficines repartides per tot el món, esta considerada la millor companyia aèria d’Àfri- ca. El sud i nord del país esta cobert gairebé diàriament amb preus que oscil·len entre els 50$ i els 100$. Així que pot ser una bona idea fer un tram amb autobús i l’altre amb avió. És preferible reservar bitllets amb diversos dies d’antelació, ja que es po- den fer tants canvis com es vulgui sense cost addicional. Important confirmar-los un dia abans.

A continuació algunes companyies que volen fins a Etiòpia: Egypt Air. Un dia d’escala a Cairo i dues a la volta. 600€, Ethiopian Airlines. Vola via Roma i Frankfurt, Alitalia. via Roma, Lufthansa. via Frankfurt, KLM. via Amsterdam - Nairobi , Air Zaire, Saudia, Air Djibouti, Kenya Airways...

Per començar a viatjar...

"Let your mind start a journey through a strange new world. Leave all thoughts of the world you knew before. Let your soul take you where you long to be... Close your eyes let your spirit start to soar, and you'll live as you've never lived before.”

-(Phantom of the Opera)

Estiu d'auxili

En un blog que parla sobre notícies d'actualitat sobre Etiòpia(http://www.mamaetiopia.blogspot.com/ ) , he trobat la següent trista notícia:

" Ángel Olaran, de cuyo proyecto en Etiopía os hemos hablado varias veces en el blog, acaba de lanzar desde Wukro un llamamiento urgente. La sequía y la falta de semillas para intentar aprovechar la próxima cosecha pone en riesgo inminente la vida del ganado y de las personas. La situación vuelve a ser muy crítica este año en Etiopía y hasta la ONU ha reconocido que se quedó sin reservas de alimentos para asistir a los nueve millones de etíopes que necesitan ayuda.A continuación reproducimos la carta que ha enviado Ángel Olaran desde ese rincón olvidado del norte de Etiopía.

"Queridos amigos, colaboradores y simpatizantes:Debido a la fuerte sequía, que padeció esta zona, el añopasado, nos encontramos en una situación muy precaria. Hubo zonas en las que a penas llovió 4 días. Ni siquiera se consiguió yerba para el ganado. El ganado tuvo que ser vendido a precios muy bajos. Parte tuvo que sersacrificado. La situación de la gente ha sido tan precaria como la del ganado.El Gobierno ha ido consiguiendo ayuda exterior de grano que la ha ido canjeando por trabajo: comida por trabajo. Esto esta manteniendo a la población en mejores condiciones que el ganado.De los 169.5151 quintales de cosecha que se esperaba recolectar en la zona, solo se consiguieron 35.693 (21%) La poca cosecha que pudieron conseguir labradores donde llovió algo más, fue consumida por la familia.Se constató que el grano era de escasa calidad, no apto paraser sembrado, al igual que el grano que se recibe en compensación al trabajoEl Administrador de la Zona, el señor Mamo Gebregziabehier ha acudido a nosotros solicitando nuestro apoyo. Nos informa que ascienden a 83.910 las personas afectadas por la falta de semillas, y están distribuidas en 64 pueblos. El área a cultivar se eleva a 15.329 hectáereas.La Administración local ha conseguido del Gobierno Central semillas como para cultivar 4640 ht. Confiaban en que el Gobierno Central iba a poder hacerse cargo de las 15.219 hct. Últimamente se les ha informado que el Gobierno no posee medios para conseguir más semillas de las ya distribuidas.Necesitamos 10.000 quintales de trigo, de la especie pavon, que es más resistente a la sequía y su paja sirvede alimento para el ganado. Cada quintal de trigo, transporte incluido, cuesta unos 800 birrs (84 euros).La situación es urgente; las lluvias deben de comenzar hacia el 26 de junio. Y la siembra no puede retrasarse debido a que, en dos meses dejará de llover.Somos conscientes de la precaria situación económica que os está tocando vivir. Aun con todo, sabemos que, en esemundo de ahí, aun se cuenta con medios suficientes como para paliar la situación en la que nos encontramos. Nos dirigimos a vosotros solicitando vuestrocompromiso con la Humanidad, con la Creación y si soy creyentes, Con Dios..Os animo a que reflexiones nuestro pedido desde la urgencia,desde nuestra situación angustiosa, y no desde los que puedan decir: “¿Y que puedo hacer con 10 euros?” Con muchos 10, 20, 50,10. . . euros podremos hacer mucho”.




A més, va ser notícia, per RTVE, aquí teniu el link si la voleu veure:
http://www.rtve.es/mediateca/videos/20080713/hambre-anunciada-informe-semanal/213713.shtml

Solucionat!

Fa uns dies, em vaig adonar d'un problema: el número de passaport que hi havia en el certificat de la febre groga no era el número de passaport vigent! Es veu, que canvien el número de passaport cada cop que te'l renoves, i clar, com que vaig anar a vacunar-me abans de fer-me de nou el passaport, la infermera havia escrit el número vell.

Ja veia que ens paraven a l'aeroport d'Addis i els polis em paraven i em deien que no era correcte i per això, no podia entrar al país. Us imagineu?? En Manel es treuria un pes de sobre i això no pot ser! ;)

Vaig trucar un altre cop al departament de vacunes internacionals de l'hospital Sta.Catarina, i m'han donat hora per avui al migdia per a veure si es podia solucionar el problema. I ha anat perfecte, m'han fet un certificat nou on consta el nº de passaport actual i ja està!

Es veu que passa sovint aquest problema i m'ha explicat aquella infermera ben maca, que ha portat més d'un mal de cap algun viatger!

Una cosa menys!

Contes de l'Àfrica

Avui, les meves companyes de feina m'han fet un gran regal: un meravellós llibre de contes de l'Àfrica per a nens i nenes recollits per Anna Soler-Pont (Ed.Columna).

Hi ha contes de totes les contrades del continent africà, i evidentment hi ha contes etíops.

Us deixo una mostra d'un dels contes que hi ha :

" S'explica que a les terres del nord d'Etiòpia, plenes de muntanyes altes, hi havia un home esclau que treballava als camps de cotó. Cada dia es llevava quan sortia el sol i no parava de recollir cotó fins que es ponia. Després netejava la casa del seu amo, donava menjar als animals, tallava fusta... El temps passava i aquell home cada vegada estava més cansat. Un dia, quan ja no podia més, es va atrevir a anar a veure el seu amo i li va dir:

- He estat el teu esclau durant molt de temps. Em vas prometre la llibertat. Quan me la donaràs?

El amo es va posar a riure.

- O sigui que vols ser lliure? Doncs ara et diré què has de fer! ¿Veus la muntanya tan alta plena de neu i gel que comença on s'acaba el nostre poble? Aquesta nit has de pujar-hi fins dalt de tot. L'aire és molt fred, però t'hi has de quedar fins que es faci de dia. Si hi pots sobreviure sense roba i sense cap mena de refugi, tan desprotegit com les roques que hi ha seràs lliure. Ningú no pot ajudar-te, ningú et pot donar abric. Estaràs despullat i sol.

L'esclau va anar a veure el seu millor amic, que era un home ja vell i molt savi.

- Què faig?- li va preguntar-. Com sobreviuré a aquesta nit? Si faig el que m'ha dit el meu amo, em moriré congelat!

El seu amic va pensar en silenci fins que li va dir:

- Jo t'ajudaré.

Quan va ser ben fosc, l'home que era esclau va començar a pujar la muntanya i, al mateix temps, el seu amic, ben carregat de llenya, va començar a pujar a una altra muntanya que hi havia més enllà. L'home que era esclau va arribar fins dalt de tot de la muntanya i allà es va quedar, descalç, i sense roba i tremolant de fred. Hi havia neu pertot arreu i l'aire era el més fred que mai havia sentit. Les roques estaven recobertes de gel i li costava respirar. De cop i volta, a la muntanya del davant es va encendre un gran foc de flames gegants que il·luminaven la foscor de la nit. Darrere del foc va veure-hi el seu amic esforçant-se per mantenir les flames ben enceses, posant-hi més i més llenya per assegurar que no s'apagués.

L'home que era esclau va descobrir que les flames del foc del seu amic havien començat a escalfar l'aire i ja no tenia tant fred. Ja no tremolava. S'estava allà dalt, despullat i desprotegit, contemplant el foc de la muntanya del costat sense tenir fred. Va passar tota la nit mirant el foc que el seu amic havia encès per a ell, i el fred no el va vèncer.

L'endemà al matí, quan el sol ja havia sortit, va baixar de la muntanya i va anar a veure el seu amo. El va trobar molt enfadat. No volia alliberar el seu esclau, però no tenia cap altra opció:

- Pots anar-te'n- li va dir.

L'esclau que havia sobreviscut al fred gràcies a l'amistat ja era un home lliure. I lliure va viure la resta de la seva vida.

Des d'aleshores, als pobles de les muntanyes diuen que l'amistat ajuda a fer més lliures les persones. "

Gastronomia Etíop

La cuina etíop és exquisida i de preparació senzilla. Sens dubte hi ha quatre plats a destacar:

Injera. Base de pizza feta de tef, un cereal local, amb sabor avinagrat, és la base de tots els plats. Arrenca un tros amb la mà dreta, embolica el menjar servit damunt i a gaudir-la. Hi ha un abans i un després d’haver-la provat.

Dabo. Pa a l’estil europeu, substitut de la injera, encara que no sempre es troba.

Doro Wat. Pollastre (pota generalment) acompanyat d’ou dur, servit amb salsa picant feta de mantega, ceba i bitxo. Espectacular...

Kitfo. Carn de vedella o anyell picada, escalfada en una paella amb mantega i romaní, se serveix gairebé crua. Demana-la "betam leb leb" perquè quedi molt feta, o, "estil ‘faranji" i a més t’estalviaras el picant. Boníssim.

El manifest del viatger

“… el paraíso depende del color de las gafas que lleves. Puede estar en la otra punta del mundo o en el salón de tu casa. Pero nunca es un sitio concreto, ni mucho menos una playa desierta. Son momentos que aparecen, a veces cuando menos te lo esperas, con un color especial y un sabor diferente. Aunque no puedes quedarte sentado. Hay que ir a por ellos, que son pocos y duran menos.”

Aquí teniu un text que m'ha agradat mentre el llegia del blog d'una parella que ha fet la volta el món:

http://vueltaalmundobelenypedro.blogspot.com/

"Todas las personas tienen derecho a dar la Vuelta al Mundo. Cada uno de nosotros lo puede hacer cómo y cuándo quiera. No existen normas para ello, ni nunca existirán. La puedes dar de Este a Oeste, o de Norte a Sur. En hoteles de primera o en hostales de mala muerte. De avión en avión o montado en una bicicleta. Ni siquiera es necesario hacerlo seguido en el tiempo, ni tampoco dar la vuelta completa.

Un viajero es cualquier persona que al salir de casa, tan solo dando un paso, siente que está empezando algo nuevo, un camino diferente que por sí mismo valdrá la pena, le lleve a la esquina de en frente o al otro lado del mundo. Cualquier persona que continuamente quiera dar esos pasos estará dando la Vuelta al Mundo.Es más, también podemos hacerlo sin movernos del salón de casa. Viendo un documental, leyendo un libro o simplemente escuchando las noticias. Con tan sólo un pensamiento, la imaginación nos llevará al otro extremo del mundo. Esos pasos soñados también cuentan.

En realidad, sólo existe un requisito. Tener ganas de aprender. Porque no podemos querer lo que desconocemos. Aprender a saludar como ellos y a darles las gracias en su idioma. A comer con sus cubiertos o con las manos, si es su costumbre. Probar sus alimentos y beber de sus tazas. También debemos conocer su historia porque es la mejor forma de entenderlos y, en el fondo, de entendernos a nosotros mismos. La de hoy mirando sus periódicos y la de ayer leyendo sus libros. Sólo así estaremos viajando de verdad.Este es el Manifiesto para los que cada paso, cada esquina, cada momento es un nuevo país que explorar y entender. Quizás incluso querer, aunque no es necesario que nos guste cada rincón del mundo, ni creemos que sea posible.

Cada viajero tiene sus rincones y, aunque los comparta, siempre serán suyos. Sitios que son mágicos y donde nos sentimos especiales. Es precisamente la búsqueda de esos lugares y de esos instantes lo que nos vuelve locos de viajar.Este es el Manifiesto del Viajero. Este es el Manifiesto de los que quieren dar la Vuelta al Mundo. Este es el Manifiesto de los que no queremos dejar de viajar, aún cuando algún día no podamos levantarnos de nuestra cama. Entonces un libro, una foto, un recuerdo nos llevarán de nuevo a aquellos lugares que hemos visitado o que nos han contado y mientras lo hagamos nos sentiremos parte del Mundo, de ese Mundo que cuanto más conocemos, más añoramos porque es tan grande que nunca podremos abarcarlo del todo. Por eso, precisamente, lo queremos. Por eso y porque es nuestro. Y tuyo también."